Carlo Porta

 

IL ROMANTICISMO

 

 

 

Edizione di riferimento:

Carlo Porta, Poesie, a cura di Dante Isella, Mondadori, I Meridiani, Milano 1975

- edizione elettronica di Umberto Galerati e Claudio Paganelli; impaginazione di Giuseppe Bonghi

 

 

 

Deggià, madamm Bibin, che la gh'ha el rantegh

de mettes anca lee a spuvà redond,

e la dezid de Classich, de Romantegh

come se se trattass de vej, de blond;

che l'abbia flemma de sentimm anch mì

che a sto proposit gh'hoo quajcoss de dì.                           6

 

In primis ante omnia, ghe diroo

che per vorè dezid de sti materi

l'è minga assee l'avegh fior de criteri,

ma fa besogn cognoss a menna did

in longh e in largh i caus de dezid.                                  12

 

Che se per moeud de dì la se imbattess

in duu che la fasessen a cazzott,

e inscì per azzident el né vedess

vun più stizzos a mettes l'olter sott,

vorravela mò dì cara signora

che la reson ghe l'abbia quell dessora?                             18

 

Donca, perché on brighella e on stentarell

e on lapôff che voeur falla de platon

van adoss ai Romantegh col cortell

e responden bestemmi per reson,

madamm Bibin, la vorarà anca lee

andà adoss ai Romantegh cont i pee?                               24

 

Lee tant bella, graziosa e delicada,

la vorrav fass de stomegh inscì fort

de stà a botta a sta pocca baronada?

Ohibò, madamm, la se farav tropp tort!

Se lor tratten de bulli e de bardassa,

quest l'è on sò privileg, che la gh'el lassa.                        30

 

Donca, madamm, che la se rasserenna,

che la comoda in rid quell bell bocchoeu,

ché i Romantegh infin no hin l'ienna,

hin minga el lôff che va a mangià i fioeu,

ma hin fior de Paladin tutt cortesia,

e massim coj donn bej come usciuria.                              36

 

E l'è appunt dal linguagg che i Paladin

parlaven in del temp de Carlo Magn

che i Todisch han creduu, madamm Bibin,

de tirà a voltra on nomm squasi compagn

per battezà sti Paladin novej,

protettor del bon sens e di donn bej.                                42

 

Ora mò, quant al nomm, che no la vaga

a cerca pù de quell che gh'hoo ditt mì,

o brutt o bell el nomm coss'el suffraga?

Ai Todisch gh'è piasuu de digh inscì,

e inscì anch nun ghe diremm a marsc dispett

de sti ruga in la cacca col legnett.                                   48

 

Tornand mò adess a nun, l'ha da savè

che el gran busilles de la poesia

el consist in de l'arte de piasè,

e st'arte la sta tutta in la magia

de moeuv, de messedà, come se voeur,

tutt i passion che gh'emm sconduu in del coeur.             54

 

E siccome i passion coll'andà innanz

varien, baratten fina a l'infinitt,

segond i temp, i loeugh, i circostanz

tal e qual i sò mod di cappellitt,

così i poetta gh'han de tend adree

come coj cappellitt la fa anca lee.                                   60

 

E siccome anca lee ai sò tosanett

per moeuvegh la passion de studià

no la ghe esibiss minga on coreghett,

né i scuffion cont i al de cent ann fa,

né i peland a fioramm con sù i paes

che se ved suj crespin, suj cari chines;                             66

 

inscì anch con nun, se voeuren sti poetta

ciappottann i passion, moeuven el coeur,

han de toccann i tast che ne diletta,

ciappann, come se dis, dove ne doeur,

senza andà suj baltresch a tirà a man

i còregh e i scuffion gregh e roman.                                72

 

Al temp di Gregh correven in l'arenna

perfina i re per acquistass onor,

Pindar poetta pien de foeugh, de venna

el cantava el trionf del vincitor,

on trattin Fidia el le ritrava in sass,

e se trava giò i mur per dagh el pass.                              78

 

Al dì d'incoeu, mandamm, la sa anca lee

de che razza hin sti eroj che menna i bigh,

fior de rabott che corr per pocch danee,

che de l'onor no ghe n'importa on figh,

tant che ai poetta, ai prenzep, ai scultor

patt e pagaa ghe importa on figh de lor:                         84

 

ché se on quaj talenton strasordenari

per cantà sti trionf l'incomodass

tutt i divinitaa del dizionari

e el componess on pezzo degn del Tass,

sto pezzo arcistupendo, arcidivin,

el farav rid anch lee, madamm Bibin.                             90

 

E quand la sent, madamm, a invocà Apoll

e a domandà in ajutt i noeuv sorell

per carità on abaa ghicc che mett al coll

la prima voeulta on collarin morell,

ghe par, madamm, che st'invenzion la sia

el non plus ultra de la poesia?                                         96

 

E quand, madamm, in cas de sposalizzi

la sent tutt el dì a sonà ai orecc

che Amor, quell bardasson, l'ha faa giudizzi,

che l'ha ferii duu coeur coj medemm frecc,

ghe par che sti antigaj sien maravilli

de fà andà in broeuda, in gloria, in visibili!?                 102

 

E quand in mort de quaj donnin pietos

gh'el fan vedè sto amor a Sant Gregori

a piang, a desperass tra i pret, i cros

e i pitocch che pelucca i gestatori,

se sentela, madamm, a sto spuell

a gerà el sangu, a rescià la pell?                                    108

 

E quand che la se imbatt in d'on poetta

che per la mort de Barborin, de Ghitta,

el se le scolda con la foresetta

de Atropp che gh'ha mocciaa el fil de la vitta,

ghe par, madamm, che sto poetta el senta

el dolor, la passion ch'el rappresenta?                           114

 

E poeù: là via! a mì e a lee, per dilla,

ne van mò proppi al coeur cert poesij

che paren i rispost de la Sibilla,

la smorfia di santissim litanij,

de tant che hin pienn de Dej e de Deess

squittaa col servizial in drizz e in sbiess?                      120

 

Sicché i Romantegh fina chì la ved

che n'hin minga sti eretegh, sti settari,

sti gent pericolos che ghe fan cred

i Torquemada del partii contrari,

che tran in aria el cuu e s'innoreggissen

a bon cunt su tutt quell che no capissen.                       126

 

Né l'ha nanca de cred ai strambarij

che ghe dan a d'intend per spaventalla,

che i Romantegh no parlen che de strij,

de pagur, de carr matt, de mort che balla,

ohjbò: coss che ghe creden press'a pocch

come la cred lee al pappa di tarocch.                            132

 

I Romantegh fan anzi profession

de avegh, con soa licenza, in quell servizzi

tutt quell che tacca lid con la reson,

che somena e che cova i pregiudizzi,

vegnend giò da Saturno a quell folett

che ha stremii l'ann passaa tucc i sabett.                      138

 

Ma deggià che dabass la gh'ha la fiacca

per andà a vedè Romma de palpee

e quistass el piasè de piang a macca

sora i sbuseccament di temp indree,

prest, che la vaga, allon, madamm Bibin,

denanz che daga foeura el vicciurin;                             144

 

che sto balloss, che no l'è minga pratich

di prezzett de Aristotel suj teatter,

l'è fors capazz contra i unitaa drammatich

de cred dò or pussee de vintiquatter,

e in grazia d'ess on gnocch, on per, on figh

de dà foeura fors pesc del Cattabrigh.                           150

 

Beata lee, madamm, che l'è levada

a boccon coj prezzett di classicista,

che in quij trè or che la stà là incantada

no la perd mai i dò unitaa de vista

e la sa fin che pont lassass andà

coll'illusion, denanz de tornà a cà.                                156

 

Chè quij goff de Todisch, quij ciaj d'Ingles

se lassen mennà attorna di poetta,

e stan via con lor di dì, di mes,

senza accorges che passen la stacchetta,

e riden, piangen come tant poppò

anch che Orazzi e Aristotel voeubbien nò.                    162

 

Fan tal e qual che fava quel bon omm

che ghe criaven (che la scusa on poo)

perché el fava i fatt soeu depos al Domm:

Se pò nò, se pò nò!... Ma mì la foo,

el respondeva intant al busseree.

S'el gh'avess tort o nò la diga lee.                                  168

 

Ma per lassà de banda l'ironia

che no l'è piatt per lee, madamm Bibin,

ghe diroo che, interess de poesia,

se no gh'è del giudizzi in del coppin

i regol faran mai nagott dedrizz,

che la forma no fa el bon del pastizz.                            174

 

Certe regol hin anzi come el bust

coj stecch de ferr, de tarlis doppi in spiga,

che tante mamm credendes de bon gust

metten sù ai sò tosann per faj stà in riga,

ghe fan dà in foeura el cuu, la panscia indenter

e ghe rescien tutt la pell del venter.                               180

 

Inscì, madamm, col bust di sò unitaa

se rescia i temma, se stringa l'azion,

deventa tutt coss suppa e pan bagnaa,

se streng, se imbruga l'immaginazion,

e el camp de la natura inscì spazios

el va tutt a fornì in d'on guss de nos.                             186

 

Inscì, per strengegh sù in vintiquattror

on fatt che no pò stagh in quel pocch spazzi,

o gh'el sciabelen giò de guastador

o gh'el fan cantà sù come el prefazzi,

con de quij soliloqui de repezz

che fan poeù parì un'ora on mes e mezz.                       192

 

E sì, madamm Bibin, che dal moment

che trè or ghe somejen vintiquatter,

la podarav mò anch comodament

mett de part el penser d'ess in teatter

e figurass inscambi de passann

trenta, quaranta, on mes, magara on ann.                     198

 

Perché se in d'ona fiasca d'on boccaa

l'è assee brava, madamm, de fagh stà dent

mezza zaina de pù del mesuraa,

la pò anch vess capazza istessament

de faghen stà ona brenta e s'el ghe par

magara el lagh de Comm, magara el mar.                    204

 

Ora i coss essend quij proppi appuntin

che dis on galantomm, che sont mì quell,

ghe lassi giudicà madamm Bibin

se el Brighella, el Lapôff e el Stentarell

e quell car Cattabrigh dolz e mostos

resonen col denanz o col depos.                                    210

 

Ma via là - che la vaga, che l'è vora,

a sentì la Virginia - On olter dì

ghe vuj legg el Macbeth, se la me onora,

franch e sicur che infin la m'ha da dì:

Grazie, Bosin, capissi, noccoralter

i smargiassad no me capponen d'alter.                         216

 

 

Indice Biblioteca Scritti sul Romanticismo  © 2003 - prof. Giuseppe Bonghi - E-mail
Ultimo aggiornamento: 06 aprile 2004