![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
Edizione di riferimento:
Carlo Porta, Poesie, a cura di Dante Isella, Mondadori, I Meridiani, Milano 1975
- edizione elettronica di Umberto Galerati e Claudio Paganelli; impaginazione di Giuseppe Bonghi
|
Deggià, madamm Bibin, che la gh'ha el rantegh de mettes anca lee a spuvà redond, e la dezid de Classich, de Romantegh come se se trattass de vej, de blond; che l'abbia flemma de sentimm anch mì che a sto proposit gh'hoo quajcoss de dì. 6
In primis ante omnia, ghe diroo che per vorè dezid de sti materi l'è minga assee l'avegh fior de criteri, ma fa besogn cognoss a menna did in longh e in largh i caus de dezid. 12
Che se per moeud de dì la se imbattess in duu che la fasessen a cazzott, e inscì per azzident el né vedess vun più stizzos a mettes l'olter sott, vorravela mò dì cara signora che la reson ghe l'abbia quell dessora? 18
Donca, perché on brighella e on stentarell e on lapôff che voeur falla de platon van adoss ai Romantegh col cortell e responden bestemmi per reson, madamm Bibin, la vorarà anca lee andà adoss ai Romantegh cont i pee? 24
Lee tant bella, graziosa e delicada, la vorrav fass de stomegh inscì fort de stà a botta a sta pocca baronada? Ohibò, madamm, la se farav tropp tort! Se lor tratten de bulli e de bardassa, quest l'è on sò privileg, che la gh'el lassa. 30
Donca, madamm, che la se rasserenna, che la comoda in rid quell bell bocchoeu, ché i Romantegh infin no hin l'ienna, hin minga el lôff che va a mangià i fioeu, ma hin fior de Paladin tutt cortesia, e massim coj donn bej come usciuria. 36
E l'è appunt dal linguagg che i Paladin parlaven in del temp de Carlo Magn che i Todisch han creduu, madamm Bibin, de tirà a voltra on nomm squasi compagn per battezà sti Paladin novej, protettor del bon sens e di donn bej. 42
Ora mò, quant al nomm, che no la vaga a cerca pù de quell che gh'hoo ditt mì, o brutt o bell el nomm coss'el suffraga? Ai Todisch gh'è piasuu de digh inscì, e inscì anch nun ghe diremm a marsc dispett de sti ruga in la cacca col legnett. 48
Tornand mò adess a nun, l'ha da savè che el gran busilles de la poesia el consist in de l'arte de piasè, e st'arte la sta tutta in la magia de moeuv, de messedà, come se voeur, tutt i passion che gh'emm sconduu in del coeur. 54
E siccome i passion coll'andà innanz varien, baratten fina a l'infinitt, segond i temp, i loeugh, i circostanz tal e qual i sò mod di cappellitt, così i poetta gh'han de tend adree come coj cappellitt la fa anca lee. 60
E siccome anca lee ai sò tosanett per moeuvegh la passion de studià no la ghe esibiss minga on coreghett, né i scuffion cont i al de cent ann fa, né i peland a fioramm con sù i paes che se ved suj crespin, suj cari chines; 66
inscì anch con nun, se voeuren sti poetta ciappottann i passion, moeuven el coeur, han de toccann i tast che ne diletta, ciappann, come se dis, dove ne doeur, senza andà suj baltresch a tirà a man i còregh e i scuffion gregh e roman. 72
Al temp di Gregh correven in l'arenna perfina i re per acquistass onor, Pindar poetta pien de foeugh, de venna el cantava el trionf del vincitor, on trattin Fidia el le ritrava in sass, e se trava giò i mur per dagh el pass. 78
Al dì d'incoeu, mandamm, la sa anca lee de che razza hin sti eroj che menna i bigh, fior de rabott che corr per pocch danee, che de l'onor no ghe n'importa on figh, tant che ai poetta, ai prenzep, ai scultor patt e pagaa ghe importa on figh de lor: 84
ché se on quaj talenton strasordenari per cantà sti trionf l'incomodass tutt i divinitaa del dizionari e el componess on pezzo degn del Tass, sto pezzo arcistupendo, arcidivin, el farav rid anch lee, madamm Bibin. 90
E quand la sent, madamm, a invocà Apoll e a domandà in ajutt i noeuv sorell per carità on abaa ghicc che mett al coll la prima voeulta on collarin morell, ghe par, madamm, che st'invenzion la sia el non plus ultra de la poesia? 96
E quand, madamm, in cas de sposalizzi la sent tutt el dì a sonà ai orecc che Amor, quell bardasson, l'ha faa giudizzi, che l'ha ferii duu coeur coj medemm frecc, ghe par che sti antigaj sien maravilli de fà andà in broeuda, in gloria, in visibili!? 102
E quand in mort de quaj donnin pietos gh'el fan vedè sto amor a Sant Gregori a piang, a desperass tra i pret, i cros e i pitocch che pelucca i gestatori, se sentela, madamm, a sto spuell a gerà el sangu, a rescià la pell? 108
E quand che la se imbatt in d'on poetta che per la mort de Barborin, de Ghitta, el se le scolda con la foresetta de Atropp che gh'ha mocciaa el fil de la vitta, ghe par, madamm, che sto poetta el senta el dolor, la passion ch'el rappresenta? 114
E poeù: là via! a mì e a lee, per dilla, ne van mò proppi al coeur cert poesij che paren i rispost de la Sibilla, la smorfia di santissim litanij, de tant che hin pienn de Dej e de Deess squittaa col servizial in drizz e in sbiess? 120
Sicché i Romantegh fina chì la ved che n'hin minga sti eretegh, sti settari, sti gent pericolos che ghe fan cred i Torquemada del partii contrari, che tran in aria el cuu e s'innoreggissen a bon cunt su tutt quell che no capissen. 126
Né l'ha nanca de cred ai strambarij che ghe dan a d'intend per spaventalla, che i Romantegh no parlen che de strij, de pagur, de carr matt, de mort che balla, ohjbò: coss che ghe creden press'a pocch come la cred lee al pappa di tarocch. 132
I Romantegh fan anzi profession de avegh, con soa licenza, in quell servizzi tutt quell che tacca lid con la reson, che somena e che cova i pregiudizzi, vegnend giò da Saturno a quell folett che ha stremii l'ann passaa tucc i sabett. 138
Ma deggià che dabass la gh'ha la fiacca per andà a vedè Romma de palpee e quistass el piasè de piang a macca sora i sbuseccament di temp indree, prest, che la vaga, allon, madamm Bibin, denanz che daga foeura el vicciurin; 144
che sto balloss, che no l'è minga pratich di prezzett de Aristotel suj teatter, l'è fors capazz contra i unitaa drammatich de cred dò or pussee de vintiquatter, e in grazia d'ess on gnocch, on per, on figh de dà foeura fors pesc del Cattabrigh. 150
Beata lee, madamm, che l'è levada a boccon coj prezzett di classicista, che in quij trè or che la stà là incantada no la perd mai i dò unitaa de vista e la sa fin che pont lassass andà coll'illusion, denanz de tornà a cà. 156
Chè quij goff de Todisch, quij ciaj d'Ingles se lassen mennà attorna di poetta, e stan via con lor di dì, di mes, senza accorges che passen la stacchetta, e riden, piangen come tant poppò anch che Orazzi e Aristotel voeubbien nò. 162
Fan tal e qual che fava quel bon omm che ghe criaven (che la scusa on poo) perché el fava i fatt soeu depos al Domm: Se pò nò, se pò nò!... Ma mì la foo, el respondeva intant al busseree. S'el gh'avess tort o nò la diga lee. 168
Ma per lassà de banda l'ironia che no l'è piatt per lee, madamm Bibin, ghe diroo che, interess de poesia, se no gh'è del giudizzi in del coppin i regol faran mai nagott dedrizz, che la forma no fa el bon del pastizz. 174
Certe regol hin anzi come el bust coj stecch de ferr, de tarlis doppi in spiga, che tante mamm credendes de bon gust metten sù ai sò tosann per faj stà in riga, ghe fan dà in foeura el cuu, la panscia indenter e ghe rescien tutt la pell del venter. 180
Inscì, madamm, col bust di sò unitaa se rescia i temma, se stringa l'azion, deventa tutt coss suppa e pan bagnaa, se streng, se imbruga l'immaginazion, e el camp de la natura inscì spazios el va tutt a fornì in d'on guss de nos. 186
Inscì, per strengegh sù in vintiquattror on fatt che no pò stagh in quel pocch spazzi, o gh'el sciabelen giò de guastador o gh'el fan cantà sù come el prefazzi, con de quij soliloqui de repezz che fan poeù parì un'ora on mes e mezz. 192
E sì, madamm Bibin, che dal moment che trè or ghe somejen vintiquatter, la podarav mò anch comodament mett de part el penser d'ess in teatter e figurass inscambi de passann trenta, quaranta, on mes, magara on ann. 198
Perché se in d'ona fiasca d'on boccaa l'è assee brava, madamm, de fagh stà dent mezza zaina de pù del mesuraa, la pò anch vess capazza istessament de faghen stà ona brenta e s'el ghe par magara el lagh de Comm, magara el mar. 204
Ora i coss essend quij proppi appuntin che dis on galantomm, che sont mì quell, ghe lassi giudicà madamm Bibin se el Brighella, el Lapôff e el Stentarell e quell car Cattabrigh dolz e mostos resonen col denanz o col depos. 210
Ma via là - che la vaga, che l'è vora, a sentì la Virginia - On olter dì ghe vuj legg el Macbeth, se la me onora, franch e sicur che infin la m'ha da dì: Grazie, Bosin, capissi, noccoralter i smargiassad no me capponen d'alter. 216 |
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
|
|
|
© 2003 - prof. Giuseppe Bonghi -
E-mail
Ultimo aggiornamento: 06 aprile 2004 |