Bonvesin de la Riva

De Sathana cum Virgine (A)

Edizione di riferimento

Le opere volgari di Bonvesin de la Riva, a cura di G. Contini, Roma, Società Filologica Romana, 1941.

 

 

1      Quiloga se lomenta    lo Satanas traitor

Dra Vergene Maria    matre del Salvator.

E dis: «Oi guaia mi,    com sont in gran dolor,

Quam grand soperg    me fa la matre del Segnor.                         4

 

2      Grand guerra e grand sopergio,    grand tort contra rason

Me va menand Maria    ni so per quent cason.

Ella me tol per forza    le mee possessïon,

Me fa desnor, me caza    con grand turbatïon.                              8

 

3      Lo me' guadhagn per forza    me tol a mal me' grao,

Ella me scarpa 'd man    quel miser desperao,

Quel miser peccaor    k'eo ho pres e ligao:

Una solenga femena    me roba a mal me' grao.                          12

 

4      Quand eo me creg un misero     aver aguadhenao,

Maria me tol la predha:     quella no 'm lassa in stao,

Da quella femna sola    eo no poss ess aiao.

Oi guaia mi dolente,    com sont vitoperao.                                  16

 

5      Quella ke fi invoxadha    matre de pietà,

Matre de grand iustitia,    matre de verità,

Sì fa contra iustisia    e contra legaltà

Roband l'oltrü guadhanio    con grand iniquità.                          20

 

6      No i basta quel k'è so,    s'intend de robason;

Ella no sta contenta    sover la soa rason:

De mi, quent k'eo me sia,    no i fi compassïon;

Me fa trop iniuria,    trop grand offessïon.                                   24

 

7      Ella 'm fa tort e forza    perzò k'ella è poente,

No i fi misericordia    de mi gram e dolente.

S'ella voless iustisia,    ella hav fà oltramente,

Ella no m'hav dar brega    in tut le mee vesende.                        28

 

8      Quella contraria femena     tal cossa fa a mi

K'ella no soferave    ke fiss fagia unca a si.

Ella hav fà cortesia    s'ella lassass ess mi,

S'ella no m'imbregasse,    da po k'eo lass stà si.                          32

 

9      Oi mi tapin, mi gramo,    ki'm caza ki'm spaguira,

Ki'm stragia ki'm sopergia,    ki'm dà malaventura?

Una solenga femena    me ten in destregiura

Ni'm lassa posseder zo    k'è me' per dregiura.                          36

 

10    Zamai no fo marchese    ni prencep ni pretor

Ni cont ni dux ni consolo    ni rex ni imperator

Ki'm fess unca tal guerra,    tal dagn e tal dexnor

Cum fa pur una femena    ke'm scarpa 'l me' lavor.»               40

 

11    A quest parol responde    la Vergene Maria

E dis al Satanas:    «Tu parli grand bosia,

No fax contra iustisia    mateza ni folia,

Ni faz incontra ti    ni fal ni feronia.                                           44

 

12      E s'eo te scarp de brazo     lo miser malvïao

Lo qual se rend a mi,    hanc abia el matezao,

Per quel no't faz eo torto,    per quel no faz peccao,

Ma faz misericordia    s'eo faz k'el sia aiao.                               48

 

13    Se tu tradiss e ingani    lo meser peccaor,

Sì k'el se rend a ti    e's part dal Creator,

Per quel no è'l to homo,    tu renegao traitor,

K'el no's possa ben rende,    s'el vol tornà al Segnior.               52

 

14    Sì com zascun hom     nao ha forza e poestà

K'el pò parti's da De    per soa malvasità

Così doment k'el vive,    s'el vol per soa bontà,

El pò tornar e renderse    a l'alta maiestà.                                 56

 

15    Adonca s'eo te toio    l'om k'è partio da De,

No toi segond iustisia    se no pur quel k'è me'.

Lo peccaor del mondo,    tut zo k'el sia re,

Segond creatïon    el è fïol de De.                                             60

 

16    Donca no't faz eo torto,    tu Satanax traitor,

S'eo tro a penitentia    quel miser peccaor

Lo qual se rend a mi,    s'el vol servì al Segnor

E s'el se vol partir    dal so malvax error.                                 64

 

17    Sì com' tu't de' grand brega,    tu miser Satanax,

De trabucar le anime    entr'infernal fornax,

Così voi dar aïdha    al peccaor malvax

Azò k'el salve l'anima,    k'el faza ovra verax.                         68

 

18    Lo peccaor del mondo    eo sont tenua d'amar,

Per lu continuamente    lo me' fio voi pregar.

Nisun ke's renda a mi    no l'ho abandonar,

Anz l'ò defend fortmente,    s'el vol stà a mendar.»                72

 

19    Quiloga prend a dir     lo miser Satanax:

«Anc eo sont creatura    del Creator verax;

Tut zo k'eo scapuzasse,    tut zo k'eo sia malvax,

Tu no'm devriss far guerra    ni far zo ke'm desplax.             76

 

20    Per sema k'eo offisi    eo fu fag abissar,

Per un peccao k'eo    fi no'm voss De perdonar,

Ma'l peccaor del mondo,    s'el vol anc retornar,

S'el ha fag mil peccai,    tu lo prind hanc a aiar.                    80

 

21      Per un soleng peccao    sont al postunt perdudho,

Ni poss fì recovrao,    mi miser confondhudo;

Ma'l peccaor del mondo    ke tant sia malastrudho,

S'el pecca mille fiadha,    pò anc fì recevudho.                       84

 

22    Per un peccao k'eo fi    eo sont abandonao:

Lo peccaor del mondo,    mil fiadha abia peccao,

Tu 'g de' speraza e aïdha    and sia el desperao

E si me'l to' per forza    se ben eo l'ò aquistao.                       88

 

23   Al peccaor del mondo    k'avrà peccao mil fiadha

Tu 'g voi be e sì l'aïdhi     e sema e molta fiadha:

A mi voi mal da morte    e 'm ste molt induradha,

E plu te sont a inodio    ka i obaor da stradha.                      92

 

24    Lo peccaor del mondo    plu t'à offes ka mi:

Per lu fo mort to fio,    ma no miga per mi,

E no'l vol recognossce,    anz pecca omnia di,

E sì'l reciv po anche    sed el se torna a ti.                             96

 

25   Ma 'd mi miser dolento    no't fi compassïon,

Per un peccao k'eo fi    no trovo redemptïon.

Eo me rancur de De    k'el fa contra rason,

E anc de ti, Maria,    ke'm te' a condition.                           100

 

26    De m'à fag tort parese    eo me rancur de si,

Lo qual por un peccao    no m'ha voiuo parci,

E sì parciss a l'hom    tant cum el vol pur dì;

S'el pecca mille fiadha,    po anc se pò 'l pentì.                   104

 

27    E anc de ti, Maria,    molt fortment me lomento:

Tu de'al peccaor    aïdha e zovamento

E a mi per lo contraro    sì de' imbregamento,

Per mi no vo't far cossa    ke'm debla ess zovamento.»     108

 

28   Quilò respond la Vergene    incontra l'inimigo,

E dis: «Va' via, punax,    va' via, serpent antigo.

Lo to premer peccao    si fo sì grev e inigo

K'el no porav fì digio    s'alchù 'g tenisse ben digo.            112

 

29    Tu senza tantamento    a'alchun atantaor

Peccass per ti medesmo    incontra'l Creator,

El t'aavea creato strabel    e in grand splendor

E tu per to soperbia    ne deveniss pezor.                           116

 

30    Lo creato te fé    plu bel segond natura

E plu lucent ka'l sol    ni altra creatura

De sì grand benefitio    tu no voliss met cura,

Tu no'l recogniscisti    per toa malaventura.                      120

 

31    Tu no dess los a De    dra toa grand beltà,

Inanz per toa soperbia,    per toa iniquità

Voliss met lo to sedio    contra la maiestà

Incontra De mostrassi    stragran crudeltà.                        124

 

32    In log ke'l Creator    te fé bel e lucente,

tu fuss a lo contrario    e dexobedïente

Per ti tu te atantassi    in quel peccao dolente,

Perzò da ce in habisso    caziss îl fog ardente.                    128

 

33    Da nexuna oltra cossa    haviss atantamento,

Inanz da ti medhesmo:    perzò ne port tormento;

E no't repairi ancora    de fà re ovramento,

De offend a De e ai anime    con to atantamento.               132

 

34    Perzò ne e't plu degno,    tu desperao dragon,

D'aver misericordia    ni mai redemptïon,

Ma'l peccaor del mondo    s'el ven a pentison,

E' degn de misricordia    s'el ha contritïon.                          136

 

35    Lo peccaor del mondo,    s'el pecca molta fiadha,

No è sì degn de pena    cum tu fuss de una fiadha,

Per quel k'el ha bataia    la qual ghe fi pur dadha,

Don è men meraveia    s'el caz sovente fiadha.                   140

 

36   Da tri grang inimisi    l'om fi abataiao:

Dal corp e dal demonio,    da quest mond reversao;

Dond el ha pllu cason    de caz entro peccao,

Plu ka s'el no avesse    da ke el fiss  tantao.                        144

 

37    Perzò, se l'hom del mondo    mil fiadha fos cazhudo,

S'el vol tornar a mi,    eo gh'ò imprometudho

De dar conseio e aitorio    sì k'el no sia perdudho,

S'el vol pur stà a mendar     de zo k'el à offenduo.             148

 

38      Perzò, se l'hom del mondo    havess peccao mil fiadha,

De lo rezev s'el torna,    questa sententia è dadha,

Crist vos recev la morte,    la pena desoradha

Pur per l'umana zente     k'era trop dexvïadha.                  152

 

39    Crist ven da ce in terra    e'g' venu per pur amor,

Per trar a penetentia    lo miser peccaor.

Donca zascun se renda    a quel sì grand segnor

Pur k'el s'voia partir    dal so malvax error.»                      156

 

40    Lo Satanas malegno    quilò sì prend a dire:

«Grand meraveia'm fazo    com De po plu parcire

Al miser peccaor     per ki el vos morire,

Per fin k'el ghe ossa offende     ni'g vol pur obedire.           160

 

41    Quando l'om no recognosce    la mort del so Segnor,

La qua el vos rezeve    pur per lo so amor,

Mo po anc la despresia    e ghe ossa fra dexnor,

De no'l derrav receve    s'el foss ben iust segnor.                164

 

42    Se Domnodè foss iusto    e zess segon raxon,

El no devrav receve    ni aver compassion

De quel hom ke no's guarda    da farghe offensïon,

Anz lo devrav pur corze    entr'infernal preson.                  168

 

43    Ancora'd ti, Maria    me meravei grandmente

Cum tu po'ess amiga    del peccaor nocente,

Se tu te argordassi    dr'iniurïa dolente

La qual portò per lu    lo to fïol poente.                                172

 

44    Se tu te argordassi    del dagn e del dexnor

K'av lo to fio mondo    pur per lo peccaor,

Ben voless el tornar   e'insir da so error,

Tu no'l devriss rezeve    ni amà'l con savor.»                      176

 

45    La Vergene Maria    respond al Satanax:

«Se De guardass ai meriti    del peccaor malvax

E zess pur per iustisia,    mai no avrav seg pax,

Ma pur l'afondarave    entr'infernal fornax                        180

 

46    Ma De patre dolcissimo    misericordïoso

No vol guardar ai meriti    de l'hom maritïoso;

Apegia adess k'el torne    De patre glorïoso,

K'el sia dri soi peccai    pentio e doloroso.                           184

 

47    Dominodé sa ben    ke l'humana natura

E' fragel e tost caze    e ha bataia dura

Da l'inimig, dal mondo,    da la carnal sozura,

Dond contra'l peccaor    non fa svengianza dura.             188

 

48    El è humana cossa    in questo mondo peccar,

Ma cossa dr'inimigo    sì è perseverar,

Dond lo segnor receve    zascun ke vol tornar,

Quel solament el iudica    ke no's vada a repairar.            192

 

49    Ancora tu he digio,    s'eo foss aregordevre

De quel desnor k'av Criste    sì grand e dexdesevre,

K'eo no devrev receve    lo peccaor colpevre,

Per ki el hav quel mal    dond lu'n fo casonevre.                196

 

50    A zo sì voi responde:    Per fin ke'l Salvator

Intant amò quest mondo    ke per lo peccaor

El voss recev la morte    e trop stragrand desnor,

Cum donca poss eo far    k'anc eo no g'abia amor?            200

 

51    Se'l me' fio ha amao    lo peccaor terren.

Anc eo lo deblo amar    e'g deblo voler ben,

Anchora'n sont tenudha    k'eo ho per lu grand ben,

Dond, s'el se rend a mi,    no'g venirò al men.                      204

 

52    Per lu sunt matre'd De,    per lu sunt eo regina:

Lo peccaor è quello    per ki lo mond m'aclina,

E i agnei e i archangei    e i sanct dra cort divina;

Per lu sunt matre'd De    e plena'd gratia fina.                     208

 

53    Ma tu falz inimigo,    tu renegao dragon,

Sempre he menao orgoio    e guerra e tradizon

A De e a mi e ai omini;    donda ben è raxon

Ke vadha'd mal im pezo la toa dampnatïon.                        212

 

54    A ti no era bastao    ke tu peccass in ce,

Ke tu per grand invidia    voliss offend a De,

Anz atantass po anche    Adam e la muié,

E i fiss mangiar del pomo    ke gh'era veao da De.               216

 

55    Per quel premer peccao    la mort intrò îl mondo,

Perzò la zent humana    tug zevan im profondo,

Dond Crist per quel peccao    portò gravismo pondo,

Ço fo la mort durissima    per liberar lo mondo.»                 220

 

56    A quest parol illora    lo Satanax si cria

E vol reprend la Vergene   e dis: «Di'm zà, Maria,

Tu he za dig denanze,    se tu no di busia,

Ke per lo peccaor    tu he grand segnoria.                             224

 

57    Tu he za dig denanze    ke per lo peccaor

Tu e'matre de De    e he stragrand honor,

Perzò ke, s'el no fosse,    ben segu' ke'l Salvator

Il mond no srav venudho    a sostenir dolor.                         228

 

58    E imperzò voi dire    ke al peccaor terren,

Per ki tu e' regina,    ghe di' voler grand ben:

Per semeiant cason    donca pur el conven

Ke tu'm dibli zovar    e 'm dibli voler ben.                             232

 

59    Se 'l peccaor no fosse,    segond ke tu he cuintao,

Lo fio dr'omnipotente    de ti no hav ess nao:

E sì semeiantmente,    s'eo no'm foss adovrao,

Matre tu no serissi    de quel Segnor beao.                           236

 

60    Eo sont quel veramente    lo qual si fu cason

Per ki Eva peccò    e Adam so compagnion,

Lo peccaor è donca    îl mond per mia cason,

Per que Crist ven in terra    per dar salvatïon.                      240

 

61    Se pe lo peccaor    tu e'in grand honor,

E eo son sanzxa dobio    cason del peccaor;

Tu e' donca anc per mi    matre del Creator,

Es'eo no foss habiudho,    tu no avriss quel honor.              244

 

62    Eo sont casò e principio    de tug li peccaor,

Per ki se mia in ti    lo fio del Creator:

Per que no'm vo't ben donca,    per que no'm fe't honor,

Per que'm contrarij    tu in far lo me' lavor?»                       248

 

63    A quest parol responde    la Vergene Maria,

E dis al Satanas:    «Tu parli grand busia,

Per ti, malvax serpente,    k'e' plen de traitoria,

No sont matre de De,    no sont insegnoria.                         252

 

64    Tut zo ke per lo morbo     k'îl mond tu he metudho

Ne sia seguio ke Criste   in mi sïa metudho,

No pensa per to amor    k'el foss îl mond venudho,

Anz per destrur lo morbo    lo qual tu haviv metudho.         256

 

65    Iesù da ce in terra    no ven per to amor,

Anz ven per ess contrario    al to malvax lavor.

Adonca, anc sia eo matre    de De Segnor verax,

De quel no't so eo grao    tu renegao punax.»                       260

 

66    «Oi», dis lo Satanas,    «eo veg ben certamente

K'in me no è conseio,    mi meser, mi dolente,

Dont eo molt me rancuro    de De omnipoente

Ke m'ha creao, mi grmo,    per ard îl fog ardente.               264

 

67    Eo me loment de De,    ko no'm creò sì bon

K'eo no havess peccao    ni habiuo perdition,

K'eo foss stao ferm in ce   con fé i oltri angei bon,

Sì k'eo no foss venudho    a grev perditïon.                         268

 

68    De è omnipotente    e be'l poeva far,

K'eo foss creao sì sancto    k'eo no poess peccar,

Sì k'eo no havess fag fallo    ni mai poess fallar,

Sì k'eo foss coi bon angei  o è bon habitar.                         272

 

69    A lu nïent costava,    a lu nïent noseva,

Sed el m'avess creao    sì sanct com el poeva.

El me poeva far grand    ben sed el voleva,

Sì k'eo serev stao fermo,    e a lu nïent noseva.                  276

 

70    El par k'el foss alegro    dra mïa grand grameza,

Ben ho iusta cason    de star seg in dureza.

El m'à destrug e morto,    metuo m'à in grand tristeza

In log k'el me poeva    tenir in grand dolceza.                  280

 

71    Per k'el ha fag de mi    e fal e feronia,

Eo gh'ev vontera offende    sed eo n'avess bailia,

De lu farev svengianza,    e anc de ti, Maria,

La qual me offind grevmente    ni'm lass far l'ovra mia.»   284

 

72    Quillò respond la Vergene:    «Tu fuss creao da De

Oltresì bon e fermo    cum i oltri angei de ce,

E anc i oltri bon angei    ke steten firm in De,

Se i havessen voiudho,    poevan ben ess re.                       288

 

73    I oltri angei ke remaseno    in glorïa eternal,

Anc lor fon in arbitrio    de far ben e mal;

I vosen ben alezere    lo ben ininz ka'l mal,

E tu, se tu fuss savio,    havriss fag oltretal.                       192

 

74    Se Deo no t'avess dao    arbitrio de mal far,

Se ben tu haviss voiudho,    tu no poïv peccar,

E sì no poïv perde    no poïv meritar

Plu cun porav 'na prea,    la qual no pò peccar.                 296

 

75    Ki no foss in arbitrio    de far ben e mal,

Ponem k'el fess pur ben    ni mai poess far mal,

Perzò no srav el degno    de gloria eternal,

Ni g'av saver grao De    se ben el no fess mal.                    300

 

76      Ma quel k'è in arbitrio    de far lo mal e'l ben

E propriament per De    da omiunca mal se absten,

Quel merta gran corona,    quel è degn d'omnia ben,

A quel ne sa De grao,    e a lu no smenaven.                     304

 

77    E imperzò tu misero,    se tu no haviss fag mal,

A ti per lo mei era ke    De segnor 'ternal

Te voss creà in arbitrio    de poer far be e mal,

Ke tu n'avriss merio    la gloria eternal.                             308

 

78    Donca no't po't blasmar    de De ni anc de mi:

Se tu e' fag demonio,    la colpa è pur da ti;

Anz ne'l devriss laudar    per nog e anc pe di

De zo k'el adovrò    iustisia contra ti.»                               312

 

79      Quilò dis l'inimigo:    «Ponem ben ke sì sia;

Inanz k'el me creasse,    quel k'à la segnoria,

El cognosceva ben    k'eo hev fà feronia

E k'eo me perdereve    e caz a tuta via.                              316

 

80    Da po ke De saveva    anz k'el avess creao

K'eo pur me perdreve    per un soleng peccao,

Per que 'm creava el donca    per ess po habissao!

Eo no serev demonio    s'el no m'havess creao.                  320

 

81    Da po k'eo fu creato    in mïa libertà,

S'eo alezì'l peccap    per mïa voluntà,

Ponem ben k'eo no'l blasme    k'el fess iniquità

K'el me punì fortmente    dra mia malvasità;                     324

 

82    Ponem k'el Creator    no sïa da reprende

K'el me mis in arbitrio    in tut le mee vesende:

Almen quand el saveva    ke pur eo hev offende,

Crear el no'm deveva,    e in zo lo poss reprende.               328

 

83      El par k'el ghe plasesse    segond la verità

Ke pur demonij fosseno,    e quest fo niquità.

In log de mi e de i oltri    ke sem in arsità

Havess creao de i oltri    k'avess abiuo bontà.                      332

 

84    In log k'el me creò    coi oltri malastrudhi,

Quand el saveva dnanze    k'um hav pur ess perdudhi,

Havess creà dei oltri    ke no fossen enzudhi,

Sì k'el no havess creao    nu misri malastrudhi.»                  336

 

85    La nostra grand regina    quilò sì prend a dire:

«De sa pur senza dobio    tut zo ke dé avenire:

Ben sop anz k'el te creasse    ke tu haviss perire,

Ke tu per toa colpa    haviss dexobedire.                              340

 

86    Inanz k'el te creasse    pur De saveva ben

Ke tu fariss pur mal    e so stariss in fren;

Anchora De saveva    ke tu poïv far ben,

Dond tu seriss habiudho    d'omiunca godhio plen.           344

 

87    Se tu volst ess re,    e haviv ben libertà

De far se tu volivi    franchezza e grand bontà,

Tut zo ke De savesse    segond la verità

Ke tu te perderiss    per toa malvasità,                                 348

 

88    Per quel non era degno   ke De per ti foss stao

A far zo k'el voleva,    k'el no t'avess creao;

A far zo k'el deveva    se De per ti foss stao,

So drig a la iustisia    el hav  havè atudhao.                        352

 

89    Pur De no voss fà iniuria    a alcuna creatura,

Ni'g voss amenuïr    alcuna soa drigiura;

Da po k'el te fé libero    e't fé bon per natura,

De lu no't po't blasmar    segon verax drigiura.                  356

 

90    De fé segon iustisia    k'el te creò sì bon

Sì com el fé i oltri angei     k'aven salvatïon;

Tut zo ke De savesse    dra toa perditïon,

no voss ke·lla iustisia    mancass contra rason.                    360

 

91    Se'l Creator per ti    havess lassao a far

K'el no t'havess creao    trop era da blasmar;

Per mancament d'alcun    pur De no vol mancar

K'el no faza al postuto    tut zo k'el ha da far.                      364

 

92    Se De foss stao a far    k'el no t'havess creao,

Ponem ke tu havissi    forza d'aver parlao,

De lu segond iustisia    porriss ess lomentao

K'el t'av haver fag torto    s'el no te havess creao.                368

 

93    E s'el t'avess responso:    "Eo no te voss crear

Per k'eo saveva ben    ke tu haviss peccar

E per lo to peccao    seriss fag habissar",

Tu ben a quest parolle     poriss contrarïar.                         372

 

94    Tu ben haviss resposo    a De omnipoënte:

"Tu no'm deviv per quel    fà tort inigamente,

Anz me diviv crear,    fazand ti iustamente

Sì con tu fiss i oltri angei    li quai fen saviamente.             376

 

95    Se ben tu cognoscivi    k'eo deveva peccar,

Que haviv tu a dir de quello?    put tu'm deviv crear.

Tu fiv, se tu'm creavi,    zo ek tu haviv a far,

E eo, s'eo feva fallo,    deviv me condagnar.                       380

 

96    Se ben tu cognoscivi    k'eo deveva perir,

Tu no deviv per quello    cessar ni remanir

Ke tu segond iustisia    n'fiss zo k'era da fir,

E po, s'eo havess fallao,    deviv me ben punir."                 384

 

97    E sì», zo dis la Vergene,    «Deo patre omnipoënte

Porrav fì trop represo    e incriminao grevmente,

S'el no te havess creao.    Donca, tu fals serpente,

S'el te creò l'altissimo,    el ha fag iustamente.                    388

 

98    Donca tu, Satanas,    de De no te rancura,

Lo qual te creò bon    e nobel per natura;

Reprend pur ti medhesmo    ke ziss contra drigiura,

Lo qual 'lezist lo mal    in toa malaventura.                        392

 

99    El ven da grand ossanza,    da grand presumptïon

A trar ramporgn a De    ni anc reprensïon;

De sa que el ha da far   in tut le soe rason,

Ni g'art querir conseio    îl soe adovrason.                           396

 

100  Trop è quel mato e osso    ke vol met De a rason:

De pò fà zo k'al vol,    tut zo k'el fa è bon,

E quel ke'g vol mendar    con soe reprensïon,

Segn è k'l'è renegao    on k'el è bestïon.»                             400

 

101  Lo drag con grand furor    quiloga prend a dir:

«Da po ke ti, Maria,    no'm voi zamai servir

Ni'm lass far l'ovra mia    ni'm voi mai consentir,

Inanz me voi imbregar,    cazar e perseguir;                       404

 

102  Da po ke tu, Maria,    no'm lass far zo ke'm plax,

Eo ho corr entre pegore    a moho de lov ravax;

Farò tal guerra al mondo,    sì dura e sì malvax,

Ke quii k'en toi amisi    no i lassarò star im pax.                  408

 

103  Sapii ke a to inodio    omiunca mal farò,

Quii k'an ess toi amisi    forment scombatterò,

E i peccaor del mondo    in tal moho ligarò

Ke fora del mee man    zamai no i lassarò.»                          412

 

104  Quiloga dis la Vergene    incontra l'inimigo:

«Nixun sì peccaor,    segurament lo digo,

Serà k'eo no defenda    da ti, serpent antigo,

S'el vol par penitentia,    s'el vol ess me' amigo.                   416

 

105  Quant plu tu he scombate    alcun me' benvoiente,

Tant ha'l plu meritar    aprov l'omnipoënte,

E se serò consego    e l'aiarò formente

Pur k'el no voia star    cativ e negligente.»                           420

 

106  Quand hav parlao la Vergene,    lo Satanax se'n va

Molto remonios e inigo,    e omiuncha mal el fa;

No dorme di ni noge,    ni mai in un log sta,

E pusta al cor de l'homo    e grand bataia'g da.                   424

 

107  El se partiss da illoga   col volt anuvirao,

Molt fel e molt terribile,    molt veninent e irao;

Righinia e mostra i dingi    com verr acanezao

Rugiss e corr a le arme    per fà k'el sia svengiao.                 428

 

108  Coin grand furò e menace    el corr al guarnison:

Guarnio è de tug vitij    quel desperao dragon;

Assai lo cor de l'homo    e'g dà temptatïon,

Sì k'el lo possa prende    e menarlo in preson.                     432

 

109  No'l lassa di ni noge,    adess ghe dà bataia;

Se l'hom foss desguarnio,    inigament lo taia;

S'el trova l'om cativo,    s'el trova hom ke poc vaia,

Lo prend e'l met in carcere,    e'g dà brega e travaia.          436

 

110  L'om k'è cativ e mato,   quand el fi assalio,

El buta via le arme,    el fi grevment ferio,

No se defend lo misero    ni fuz ni buta crio,

El fi butao per terra,    lo miser desguarnio.                         440

 

111  Ma l'om k'è pro e savio    sempre guarnio starà

E contra l'inimigo    forment scombaterà,

E s'el no's pò defende    sì com mester havrà,

S'el fuz on cria aitorio,    perir el no porrà.                          444

 

112  S'el corr e quer aitorio    da la Vergen Maria,

Quella poent regina    lo scampa a tuta via;

Però hanc foss'l ben preso,    incontinent s'el cria

La Vergen lo secorre    e'l traz de presonia.                         448

113  Adonca zascun homo,    quand el fi scombatudho,

Sïa quand el foss stangio,    sïa k'el sia cazudho,

On eitamdé foss preso    incaenao batudho,

Po anc s'el giama la Vergene,    el fi tost redemudho.        452

 

114  Quella regina donca    ben è da fì onoradha,

La qual no vedha aïdha    s'ella'g fi demandadha;

Quella è adess im pei,   quella è adess aprestadha

De sporz la man, ki vol,    a omia persona nadha.             456

 

115  La nostra grand regina    no'n vol abandonar:

Per tut lo mond ha fagio    e dir e apregonar,

S'el è ki voia aidha,    k'el debia pur crïar,

Sapiand, s'el cria da vero,    fedhelment l'à aiar.                460

 

116  E a confermamento    de attend zo fermamente

El n'è carta atestadha,    zo dig seguramente,

E meser san Bernardo    nodher sufficïente

Sì l'ha tradhadha e scrigia     a honor dr'omnipoente.       464

 

117  E per segond noer    k'è scrig in quest tenor

Sì è sanct Augustin    e tug i oltri doctor.

Iesù fiol dra Vergene    sì gh'è scrig per fissor,

De sì attend se obliga    lo nostro salvator.                         468

 

118  Da press li testimonij    ke san la vertià,

Quii gh'en in abundantia,    in molta quantità,

Li quai ella ha za aiao    da grand captività,

Da mort, da grang perigori    per soa grand bontà.         472

 

119  Donca seguramente    e grang e picenin

Corra tug a la matre    del Creator divin

E faza preg a De    per mi fra Bonvesin

Ke'm faza questa gratia    k'eo sia do citaïn.                    476

Indice Biblioteca

Biblioteca

Progetto Bonvesin

© 1996 - Tutti i diritti sono riservati 2002-2010

Biblioteca dei Classici italiani di Giuseppe Bonghi

Ultimo aggiornamento: 11 luglio 2011