BONVESIN dra RIVA

De Maria Egyptiaca.

Edizione di riferimento:

Poeti del Duecento, 2 voll., a cura di Gianfranco Contini, Riccardo Ricciardi editore, Milano Napoli 1960

1     Maria Egiptïana,    d la qual ve voi dir mo’,

sì stet per dodex anni    a cas!ạ del patre so.

Passai li dodhex anni,    ella s partì da illò

e in Alexandria grande    fugand se straportò.                     4

 

2     Stagand la fantineta    in quella grand citae,

lo corp mete a bandon    per soa malvasitae:

fagia è meltrix parese    in grand dexhonestae,

dexsete ann stet meltrix     in grand laxivitae.                      8

 

3     Un dì ke fo venudho    la misra vidhe andar

grand zent in Yerusalèm    per la crox adorar.

Consego ella intra in nave    e vol doltra passar;

per pagament dra nave    lo corp so prese a dar.              12

 

4     Maria è tuta dadha    a mal dì e a mal far.

Li peregrin ke zevano    per la crox adorar,

k’eran consego in nave,    tugi i à fagi seg peccar,

con soe losengh li volze,    tugi i à fagio adoltrar.               16

 

5      Quando f venudha al porto    la peccatrix dolente,

ancora no è·’la sazia,    ma s reç villanamente,

ella fa stragi del corpo    e pecca paresmente.

Venudha è in Yersalem    mesgiad!h!a con oltra zente.     20

 

6      Ella demanta i omini,    i atanta e li imboldisce,

mult fa peccar consego,    molte anme pervertisce,

peccunia no demanda,    tuta ard, tuta imbrutisce;

ella no s vé mai satia    ni dal peccao s partisce.                 24

 

7     In la sancta citae    la peccatrix stagando,

la festa d sancta Crox    ne fo venudha intanto:

grand festa fiva il templo    e grand zent g’era andando,

enter li quai sì venne    la misra, Deo voiando.                     28

 

8     Quand fo venudha al templo    la peccatrix Maria,

dentro ella vosse intrar    coi oltri a tuta via,

ma’ k’el no plaque a Deo    k’ella n’avess balìa

pur per li soi peccai    e per la soa folia.                                  32

 

9     Quel dì per quatro fiadha    Marïa s’afforzò

voiando intrar in gesia,    ma dentro intrar no pò,

et ella incontinente,    pensand que pò ess zo,

cognosc k’ella ha offeso    incontra l spirto so.                 36

 

10    Pensando intro so core    la peccatrix Maria,

cognosc k’ella ha fallao,    tuta reman stremia;

lo cor e i og ghe planzeno,    e fortmente è pentia,

zamai no vol plu far    mateza ni follia.                                40

 

11    Marïa guarda in suso    dolente e plangiorosa

e guarda invers l’imagine    dra Vergen glorïosa;

suspira e buta lagreme    pentia e vergonzosa,

dagandos per lo pegio    con’ femna angustïosa.              44

 

12    La peccatrix crïava    invers la maiestae,

digando: «Oi dolc regina,    matre de pïetae,

tuta me recomando    in toa poestae,

recev mi peccatrix    per töa grand bontae.                        48

 

13    Regina precïosa,    matre del Salvator,

lo qual se mise in ti    per tug li peccator,

prega k’El me perdone    lo meo malvax error,

prega k’El me receva    per lo to dolce amor.                      52

 

14    Prega l to fii per mi,    Quelù ke sempre regna,

prega k’El me perdone,     tut k’eo no’n sïa degna.

Eo t’impremet per fermo,    sancta Maria benegna,

k’in fà fall del meo corpo    mai no serò malegna.            56

 

15    Ben veg ke ’l meo peccao    me ten ni m laxa andar,

no·m laxa intrà in gesia    per la crox adorar.

Per mi prega l to fiio    ke·m lassa dentro intrar:

eo t’impromet, Regina,    ke mai no voi peccar.              60

 

16    Zamai no peccarò    fink’ eo serò vivente.

Tu sta’ per mi, Madona,    davanz l’Omnipoente,

fa’ sì k’eo vadha il templo    o’ va quest’ altra zente,

azò k’eo ador la croxe    o’ Crist morit grevmente».    64

 

17   Quand hav zo digi con lagreme    la peccatrix dolente,

ella s’aduxe inanze    mesgiad!h!a con oltra zente.

Per gratia dra Regina    ella intra incontinente

et ha adorao in gesia    la crox dr’ Omnipoente.                 68

 

18    Quand ella have adorao    la crox del Salvator,

ella ex fora dra gesia    plena de bon amor,

torna davanz l’imagine    dra matre del Segnor,

regratia la Regina    con amoros fervor.                            72

 

19    A l’imagin dra Vergene    fedelmente è tornadha

e dise: «Oi benignissima    Regina incoronadha,

adrizame e conseiame    là o’ tu voi k’eo vadha.

A far li toi servisii    eo sont apparegiadha».                      76

 

20    Quand hav zo digi Maria,    la vox ghe dix perman:

«Va’ via entro deserto    doltra lo fium Iordan,

e illò fa’ penitentia    a lox del Re[x] sopran,

e illò trova reposso    e zo ke a l’arma è san».                     80

 

21    Quand have intes Maria,    molt stete obedïente.

Tri pan portò consego,    dond ella havess da spende,

a San Zoann Batesta    se ’n va incontinente

e in quella sancta gesia    orò devotamente.                       84

 

22    Ella ex fora dra gesia,    la faza e l man se lava,

e pres lo corp de Criste    quand venn la matinadha,

et oltra l fium Iordan    se’n va a tuta fiadha,

e va entro deserto    o’ ella era avïadha.                              88

 

23   Andadha è al deserto    Marïa peccatrix:

la Vergen glorïosa    sì fo soa guidhatrix;

quella fo so conforto    e soa defendetrix

e soa dolceza e vita    e soa bona amatrix.                          92

 

24    Per ann quarantasete    Marïa stete illò;

destregia vita e sancta    entro desert menò;

Maria  stete  illoga    anni dexsete on  cerca  zo

inanz k’ella livrasse    tri pan k’ella g portò.                    96

 

25    D’erbe crud e de radise    la vita sustentava;

orando e dì e noge    li soi peccai plurava;

in la Vergen Maria    grandment se consolava,

sperava in quella Vergene,    la qual grandment l’aiava.   100

 

26    Quand le soe vest fon tridhe    e fon fage in nïente,

a mod!h!o de bestia steva    senza oltre vestimente.

Per ann quarantasete    vivì molto aspermente,

molt fé grev penitentia    a lox dr’ Omnipoente.             104

 

27        Entro desert portava    grand fregio e grand ardor,

dond le soe membre èn fagie    e negre e d grand sozor.

Sovenz fiva atantadha    dal Satanax traitor:

tut le batai venceva    per gratia del Segnor.                  108

 

28        Lo termen dra soa vita    quand el fo aproximao,

un  mongo relïoso    da Deo ghe fo mandao.

Maria Egiptïana    sì g’à tut confessao,

digi g’à in penitentia    com’ è habiud!h!o so stao.         112

 

29        Lo monego ha inteso    la soa confessïon,

tuta la söa vita,    la soa conditïon.

Lo corp de Crist g’à dao    con grand devotïon.

L’Egiptiana è morta    quand venn la soa sason.            116

 

30       Maria è strapassadha    quand venn la soa sason,

portadha è l’anma soa    in l’eternal mason.

Lo mongo la soterra    con grand devotïon,

cavadha fo la tomba    col gramp d’un fort lïon.          120

 

31       L’obedïent lïon    ke Deo g’à illò mandao

la tomba entro deserto    co l soe grampe ha cavao.

Lo mongo sancto illoga    un tal scrigio ha trovao,

il qual lo nom dra sancta    sì fiva arregordao.                 124

 

32       Lo so nom fo Maria,    sì com’ lo scrigi dixeva.

Lo mongo so patrin    in quel scrigi sì lezeva,

e zo k’el ha lezudho    molt fortment ghe plaxeva,

perzò ke ’l nom dra sancta    denanze el no saveva.        128

 

33       La nostra grand Regina,    quella Vergen soprana,

sì traxe a penitentia    Maria Egiptïana,

la qual stet peccatrix    long temp per soa matana,

po’ fo per li soi meriti    sanctissma cristïana.                    132

 

34       E zo dé esse fedusia    e grand confortamento

a tug li peccaor,    se i han intendemento,

amar quella regina    per core e per talento,

pregand k’ella l conduga    a via de salvamento.           136

Indice Biblioteca

biblioteca

Progetto Bonvesin della Riva

© 1996 - Tutti i diritti sono riservati

Biblioteca dei Classici italiani di Giuseppe Bonghi

Ultimo aggiornamento: 10 luglio 2011